Què és la teoria del decreixement?
És un concepte polític, econòmic i social que està en contra de l’actual política sobre el creixement econòmic.
El terme decreixement neix als anys 80, gràcies a la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen, i per la presa de consciència de les conseqüències del creixement de la societat.
- Esgotament dels recursos energètics (petroli, gas, carbó, urani).
- Esgotament d'alguns minerals.
- Degradació del medi ambient (efecte hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació).
- Degradació de la salut i de la fauna i de nosaltres mateixos.
El consum d'aquests recursos no fa més que accelerar el seu esgotament. El problema de l'esgotament dels recursos energètics tampoc no es té en compte. A la vegada, això multiplica la petjada ecològica (la petjada ecològica es refereix a la superfície necessària per produir els recursos consumits i per absorbir els residus i la contaminació).
És un concepte polític, econòmic i social que està en contra de l’actual política sobre el creixement econòmic.
El terme decreixement neix als anys 80, gràcies a la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen, i per la presa de consciència de les conseqüències del creixement de la societat.
- Esgotament dels recursos energètics (petroli, gas, carbó, urani).
- Esgotament d'alguns minerals.
- Degradació del medi ambient (efecte hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació).
- Degradació de la salut i de la fauna i de nosaltres mateixos.
El consum d'aquests recursos no fa més que accelerar el seu esgotament. El problema de l'esgotament dels recursos energètics tampoc no es té en compte. A la vegada, això multiplica la petjada ecològica (la petjada ecològica es refereix a la superfície necessària per produir els recursos consumits i per absorbir els residus i la contaminació).
Si tota la població mundial portés un model de vida com un europeu mitjà, s'estima que es necessitarien entre 3 i 8 planetes Terra. Aquest 20% de la població més rica, per tant, no té una cap altra més opció que reduir la producció i el seu consum per tal de decréixer.
Pels seus partidaris, el decreixement serà, tard o d'hora, imposat per la reducció dels recursos naturals. Per tant proposen anticipar-se a la situació de forma voluntària per pal·liar els efectes negatius que això comportarà a la qualitat de vida de tothom.
Què hi ha darrere de la teoria del decreixement, quina és la finalitat?
La perspectiva decreixent té la finalitat d’actuar contra la lògica del capitalisme globalitzat. El decreixement, doncs, no hauria de ser considerat ni com un destí inevitable del capitalisme, ni com una conseqüència peculiar de l’apocalipsi neoliberal, sinó com una idea interessant de resseguir i com una base per a debats sobre el futur de les nostres societats. Decréixer és una opció difícil però no impossible per a la nostra civilització.
Com deia Serge Latouche, ens hem de repensar a qui beneficia el creixement econòmic, no fos cas que allò que es destrueix quan l’economia es converteix en l’únic déu veritable, resulti ser més valuós que allò que s’aconsegueix convertint tot allò que és humà, fins i tot els sentiments, en matèria de transacció monetària.
Quins moviments i pensaments estan d'acord amb aquesta teoria?
Molta gent recolza que decréixer no és res dolent, per què diuen que això no és un obstacle per créixer més endavant. Aquestes persones diuen que el decreixement no és una teoria tan descabellada com sembla,i que és una mesura que ha sigut necessària de tenir en compte per tal que evolucioni la societat.
Les idees del decreixement han estat objecte de debat i de difusió en un ampli conjunt de la societat, motivant trobades, conferències, llibres, debats polítics (també dintre del Parlamento Europeu), revistes i la conformació de variïs grups locals i moviments a França, Espanya i Itàlia.
Serge Latouche defensa el decreixement i critica el capitalisme. Per tant, els seguidors de Latouche són un moviment que recolza el decreixement.
Aquí tenim un eslògan en el que estan a favor del decreixement, i el proposen com una solució contra la crisi econòmica actual
És aplicable la teoria del decreixement a l’actualitat?És aplicable, el que no és aplicable és la teoria de creixement instaurada actualment. Decreixement no vol dir que haguem de prescindir de benestar , sinó un augment de qualitat de vida . L’actual model de consum producció, no rendeix molt. Aquesta teoria és clarament, en la nostra opinió, la única opció per a continuar.
La teoria, té una aplicació possible , però no resulta fàcil la seva realització en la vida quotidiana, la societat i el món esta massa dividit en uns punts massa extrems, massa allunyats , i les interpolacions de les classes, es consumeix molt, un clar exemple és la contaminació a l’Africà, per exemple, de residus del 1r món amb els quals conviuen cada dia per culpa del nostre excessiu consum .
EL CREIXEMENT I LES TEORIES
El creixement econòmic s'evidencia quan augmenta o disminueix el producte brut intern (PIB). Si el PBI creix a un ritme superior al del creixement de la població, es diu que el nivell de vida d'aquesta augmenta. Si per contra la taxa de creixement de la població és més gran que la taxa de creixement del PIB, podem afirmar que el nivell de vida de la població està disminuint.1. TEORIES DEL CREIXEMENT ECONÒMIC
Existeixen grans discrepàncies sobre la millor manera d'assolir l'objectiu del creixement econòmic. Alguns economistes subratllen la necessitat d'augmentar la inversió de capital. Altres la de fomentar la recerca i el desenvolupament i el canvi tecnològic.
Existeixen grans discrepàncies sobre la millor manera d'assolir l'objectiu del creixement econòmic. Alguns economistes subratllen la necessitat d'augmentar la inversió de capital. Altres la de fomentar la recerca i el desenvolupament i el canvi tecnològic.
1.1. La dinàmica clàssica de Smith i Malthus
Aquests economistes feien èmfasi en el paper fonamental que exercia la terra en el creixement econòmic. Adam Smith va escriure un manual de desenvolupament econòmic. Va començar amb una era d'or hipotètica: "Aquell estat original de coses, que precedeix tant a l'apropiació de terra com a l'acumulació de capital ".
Com és possible disposar lliurement de la terra, la població ocupa simplement una major extensió i com no hi ha capital, el producte nacional es duplica exactament al duplicar la població. La producció s'expandeix amb la població, de manera que els salaris reals per treballador romanen constants al llarg del temps.On s’acaba el creixement?
El terme del creixement és un terme que no té futur. Tot i això la societat segueix indiferent a la realitat evident, ja que vivim en un món finit, en el qual la mentida del creixement continu és impossible. No hi ha camí cap a el creixement i com més aviat ens adonem compte d'això, millor.
Aquests economistes feien èmfasi en el paper fonamental que exercia la terra en el creixement econòmic. Adam Smith va escriure un manual de desenvolupament econòmic. Va començar amb una era d'or hipotètica: "Aquell estat original de coses, que precedeix tant a l'apropiació de terra com a l'acumulació de capital ".
Com és possible disposar lliurement de la terra, la població ocupa simplement una major extensió i com no hi ha capital, el producte nacional es duplica exactament al duplicar la població. La producció s'expandeix amb la població, de manera que els salaris reals per treballador romanen constants al llarg del temps.On s’acaba el creixement?
El terme del creixement és un terme que no té futur. Tot i això la societat segueix indiferent a la realitat evident, ja que vivim en un món finit, en el qual la mentida del creixement continu és impossible. No hi ha camí cap a el creixement i com més aviat ens adonem compte d'això, millor.
1.2. El creixement econòmic amb acumulació de capital: el model neoclàssic. El model neoclàssic de creixement descriu una economia en què es produeix un únic bé homogeni mitjançant dos tipus de factors, capital i treball. El creixement del treball és determinat per forces alienes a l'economia i no es veu afectat per variableseconómicas. Se suposa, a més, que l'economia és competitiva i que sempre es troba en el nivell de plena ocupació. influència de la intensificació del capital en el model neoclàssic de creixement pot resumir de la següent manera:
El capital s'intensifica quan el seu estoc creix més de pressa que la població treballadora. En absència de canvi tecnològic, la intensificació del capital eleva la producció per treballador, el producte marginal per treballador i els salaris, també fa que el capital mostri rendiments decreixents i que, com a conseqüència, disminueixi la taxa de rendiment del capital
El capital s'intensifica quan el seu estoc creix més de pressa que la població treballadora. En absència de canvi tecnològic, la intensificació del capital eleva la producció per treballador, el producte marginal per treballador i els salaris, també fa que el capital mostri rendiments decreixents i que, com a conseqüència, disminueixi la taxa de rendiment del capital
La
És important aconseguir que s'entengui el missatge, evitar que es perverteixi el llenguatge, intentar que no se'ns faci servir per a seguir mantenint aquesta absurda idea cap endavant. És en aquest context d'emergència planetària en el qual cobra sentit parlar de decreixement. I en aquesta situació cal preguntar-se si el decreixement pot ser un nou paradigma per al moviment ecologista.
Tenint en compte aquesta gràfica, el consum interior de l’economia espanyola ha disminuït, actualment es troba en negatiu . Per tant, podríem dir que el decreixement és la solució per tirar endavant i recuperar-se en aquests aspectes econòmics del país.
